La nova jugada mestra de Partal

A l’editorial del dia 21 de febrer del 2022, Vicent Partal demostra que seguim sense entendre res. Ni a nosaltres mateixos, ni a Espanya. El seu text en dona moltes, de proves.

Per començar, la primera frase. Unamuno no és una mala bèstia. És una bèstia parda, això sí. Va ser un dels pocs homes que va intentar entendre Espanya, i que en va escriure molt, i molt fort. El problema dels catalunyistes amb Unamuno és que no l’aguanten, perquè és dels pocs que va posar al catalanisme de Jocs Florals — si és que n’hi ha hagut mai cap altre — a lloc. I ho va fer amb arguments i preguntes que van quedar sense resposta.

Bé, sí. Resposta de rebequeria. Com quan el van convidar a l’Institut d’Estudis Catalans, els va deixar anar una sonora bufetada amb la ma oberta, i Eugeni d’Ors va reaccionar com un nen petit, fent-se l’ofès i amenaçant de deixar de respirar. Durant setmanes.

Partal pot haver llegit allò del «cerebro cojonudo» dels espanyols — per cert, no és en la correspondència amb Azorín — , però si no llegeix la resta de cartes, d’articles publicats a diferents diaris i publicacions d’arreu d’Espanya, incloent-ne moltes de catalanes i valencianes, seguirà sense copsar la realitat d’aquesta analogia. Ara, la sorpresa bona se l’enduria, ell i tots els catalans, en llegir la relació epistolar del rector de Salamanca amb Joan Maragall.

Partal també peca d’endevinaire. «Jo ja avise», «jo ja ho deia». Ho deia el 2013, que el PSC acabaria obrint la porta al feixisme. El problema és que tot el catalunyisme ha oblidat que, quan Ciutadans va entrar al Parlament, en 2006, molts titllaven el partit de feixista. Per tant, si resulta que Ciutadans és feixista, el feixisme va entrar as hemicicles parlamentaris espanyols, començant a Catalunya, ja fa setze anys. I aquest mateix feixisme va arribar al seu punt màxim a les eleccions del desembre de 2017, esdevenint la formació més votada.

Catalunya sempre ha estat a l’avantguarda. Tant en donar pas a partits feixistes com en desenvolupar institucions repressores. Una d’elles, que també cita Partal, és la Inquisició. Que tothom associa a Espanya, però és un invent català, del segle XIII, dissenyat per acabar amb l’heretgia càtara. I comptava amb personatges com Ramon de Penyafort, que gaudeix de molts carrers i escoles arreu del país. I ningú ha mogut ni un sol dit, ni ho farà en els pròxims mil anys, per retirar-lo del nomenclàtor.

Ni Partal ni els catalans coneixen la seva història, o el que és infinitament pitjor: la ignoren, en el sentit que la coneixen, però decideixen passar per alt el que no interessa. I una altra prova és aquest paràgraf:

“Perquè això, tot aquest espectacle de corrupció descarnada, masses cridaneres, guerra civil mediàtica, càlculs sense ideologia i driblatge curt sobre un camp ple de fang, solament té dues eixides possibles.”

Partal es refereix a la guerra oberta dins el PP. Però la mateixa frase pot aplicar-se a Catalunya. Corrupció dins el Parlament. Si no comptem els talls de la Meridiana, amb la presidenta del Parlament al davant fa una setmana, les masses cridaneres ni són massa ni criden tant. La resta de la frase és el que porten fent els socis del Govern des de finals de 2017 — i recordem que el mateix Partal porta des de llavors fent caixa en la guerra mediàtica particular. Com amb la Inquisició i els partits feixistes guanyant eleccions, Catalunya segueix a l’avantguarda.

Des de fa cinc anys, Catalunya ja fem el que denuncia Partal que passa ara a Espanya. Però ep, la decadència és dels altres. Espanya sempre ha estat un Estat feixista, diu Partal, que només existeix per fotre a bascs i catalans. I com a estat feixista, no hi ha cap més possibilitat que VOX guanyi les eleccions — torno a dir-ho: si Ciutadans era un partit feixista, Catalunya és el primer lloc on el feixisme va guanyar unes eleccions, ja fa cinc anys. És el destí manifest espanyol. D’altra banda, el destí manifest català és aprofitar aquesta situació de desgovern per augmentar la confrontació. Fins a guanyar. La nova jugada mestra. La mateixa que, des de 2017, no funciona. Ja ho deien tots, que seria una jugada mestra. I aquí seguim.

Arnau H. Fuentes viu i treballa a Sabadell. Li agrada escriure per tal de comunicar-se, sense clickbait, enllaços d’afiliats ni ressenyes de vendes. És del parer de «Posem-nos en contacte i recuperem Internet com un lloc per compartir i debatre idees amb la resta d’humans».

Si el vols ajudar a fer-ho, pots fer clic a la ma aplaudint, seguint-lo aquí a Medium, subscriure’t per rebre tots els articles per correu electrònic (i ell et promet que no farà servir la teva adreça per vendre’t res) o, si et ve de gust, pots fer servir aquest enllaç per unir-te a medium.com, i ell rebrà una part dels teus 5,49€.

--

--

Technologist, writer, investigator, amateur sociologist, digital humanist. Jewish. Complete bio and disclosures at: https://arfues.wordpress.com/sobre-lautor/

Love podcasts or audiobooks? Learn on the go with our new app.

Get the Medium app

A button that says 'Download on the App Store', and if clicked it will lead you to the iOS App store
A button that says 'Get it on, Google Play', and if clicked it will lead you to the Google Play store
Arnau - Hillel Fuentes

Arnau - Hillel Fuentes

Technologist, writer, investigator, amateur sociologist, digital humanist. Jewish. Complete bio and disclosures at: https://arfues.wordpress.com/sobre-lautor/